VOLTORS A BENIARRéS

Un grup de Voltors comuns Gyps fulvus sembla haver-se instal.lat al Benicadell. Fins a quinze aus hem comptat alhora aquestes darreres setmanes, encara que un continu flux d’entrades i eixides modelen la colònia i complica la seua mida.

Es posen a les parets rocalloses de la vessant solana, on freqüentment les podem vore entrar i eixir de les oquedats.... haurem de estar pendents d'una possible nidificació.
 
Molt probablement es tracta d’aus provinents de la colònia alcoiana de la Serra de Mariola. És la més propera, i hem vist alguns exemplars volar enfilats cap a Muro. En qualsevol cas, per a tindre completa certesa hauríem de llegir les marques alars grogues que llueixen algunes de les aus.
 
Ací van unes fotos.

 

Dedicar recursos a mantindre artificialment colònies de qualsevol espècie, voltors per exemple, és qüestionable, esperem almenys que la seua presència, i la possible ocupació dels escassos  espais de qualitat on niar, no cause molèsties i desplace altres rapinyaires locals.

Falcó Pelegrí, altre dels usuaris de la roca. També hem vist corbs, gralles de bec roig...

Salut!!

 

Jose Llácer

ROGETS!

El Roget Aythya nyroca és un anàtid en perill crític d’extinció segons el Libro Rojo de las aves de España, on només unes poques parelles es reprodueixen, i de manera molt irregular.  En el grup dels Ànecs capblancs i les Rossetes,…. 

 

Hui he tingut la sort d’observar cinc! d’aquests ànecs al PN Marjal Oliva-Pego. Des de lluny he vist el grup en vol, molt conspícues les extenses bandes alars blanques, que recorden a les dels Siverts, encara que sobre un plomatge més fosc.

L’homogeneïtat dels plomatges apreciada a través del telescopi m’ha fet pensar que podría tractarse d'aus d'una mateixa niuada.

 

Ací algunes fotos testimonials, fetes a gran distància.

 

Fotografiats a través del telescopi

L’emoció d’aquesta observació em deixa un sabor agre-dolç pel lloc que les aus semblen preferir: entre dos amagatalls ja llestos pels caçadors per a la imminent temporada de caça: comença en pocs dies.  Tot i que es tracta d’una espècie protegida cal ser molt optimista per a pensar que seran correctament identificats i evitaran ser tirotejats…

A la dreta un dels amagatalls.

 

Salut!

Jose Llàcer

FUMARELLS FRANCESOS AL MARJAL

Principis de setembre als arrossars del PN Marjal Oliva-Pego, a un canal amb només un fil d’aigua térbola dos joves Fumarells carablancs Chlidonias hybrida segueixen a un adult reclamant-li frenèticment una granota que porta al bec. Un dels joves es deté a la roda d’una comporta. Vaja, està anellat. Foto…

 

Després d’una consulta a www.cr-birding.org, resposta d’una anelladora francesa: el fumarell va ser anellat el 10 d’agost, com un poll al niu, a l’estany de Purais, un dels nombrosos estanys de la Réserve Naturelle Nationale Cherine, Brenne, França central. En 25 dies han crescut i s´han desplaçat més de mil quilòmetres.

 

Fumarells, xatracs, currocs…són tots grans migradors, però vaja viatge a l´Àfrica alimentant juvenils...

 

Salutacions 

 

Jose Llácer

 

ENGANYAPASTORS saforenc

Enigmàtics i misteriosos,… els hàbits nocturnes dels Enganyapastors compliquen la seua observació. Podem escoltar-los les caloroses nits d’estiu, el dia el passen a terra, protegits pel seu característic plomatge críptic .

Aquest de les imatges següents l´he fotografiat a La Reprimala, Villalonga. Després d’escoltar reclams algunes nits, l’he pogut trobar a un terreny sense vegetació. 

Els ajudaran els seus enormes ulls i les vibrisses a la vora del bec, però es fa complicat entendre com són capaços d’alimentar-se d’insectes en vol DE NIT!. I sense la “tecnologia d’ecolocalització” de les rates penades, almenys que sapiem… 

El to general grisós del pltomatge d'aquesta au m´ha fet dubtar si no es tracta de Caprimulgus europaeus, però el dibuix de les cobertores alars, alguna ploma rogenca al coll i, fonamentalment, el reclam escoltat, semblen indicar que es tracta de Caprimulgus ruficollis.

Salut!

Jose Llácer

PICARDONA AL MARJAL DE GANDIA

Les tres espècies de Porzana (Picardona, Picardó i Picardonet) són molt complicades de vore . 

A La Safor hi ha alguna oportunitat als passos migratoris, a zones fangoses de rius o marjals. 

El passat 29 de març Pau Lucio va tindre sort i va localitzar una Picardona Porzana Porzana al Marjal de Gandia.

A pesar de l'esmentada complicació per vore-les Pau va aconseguir algunas magnifiques fotografies, i inclús un video!, es tractava d'un au especialment confiada.

Ací están:

Salut!

Jose Llácer