divendres, 1 de febrer del 2013

Llacuna Gallocanta 2013


Per primera vegada des de l’associació El Morell hem organitzat un viatge a la llacuna de Gallocanta. Repetim quasi els mateix que fa un més quant anàrem a la llacuna de Pétrola; Pep, Alberto, Toni, Laura, Willy, Ida, jo i sens ha unit Anna.

Les condicions climàtiques no ens donen grans ànims per a començar el viatge; tot i que no hi ha predicció de pluja les ratxes de vent son molt fortes i gelades. De camí a la llacuna de Gallocanta per la autovia Mudèjar comencem a  veure els primers bàndols de grues que ens anima desprès de tant de temps a la carretera. També veiem un grup de 40 voltors volant a prop de la carretera, així com un continu degoteig de milans (Milvus milvus) que hem anat veient des de que hem aplegat a la província de Terol.

Calamocha és la nostra primera parada per a veure grues, i com ens avien informat, hem pogut veure un xicotet grup de grues en la rotonda d’entrada al poble. Desviant-se per un camí de terra ens hem pogut aproximar a elles, per a poder observar-les de prop i poder fer les primeres fotografies sense que s’espanten, ja que toleren prou bé la nostra presència.


Reprenem el nostre viatge i apleguem finalment a la llacuna de Gallocanta. El centre de interpretació de la llacuna que està situat entre els pobles de Tornos i Bello és el nostre primer destí. Mentre contemplem un grup nombrós de grues, un arpellot pàl·lid mascle (Circus cyaneus) ens delecta amb el seu vol ras mentre voreja el mateix edifici del centre d’ interpretació.



En acabar de demanar informació i de visitar el centre ens dirigim al observatori de El Cañizar, amb la intenció de poder veure aus aquàtiques. Però entre el fort vent que encara bufa i que estem a contrallum no es fa molt desitjable l’observació d’aus, ens prima més refugiar-nos del vent al observatori. Oques, collverds, sarcets i un becut (Numenius arquata) són la nostra recompensa.


Ens dirigim a l’altra banda de la llacuna al observatori de “La Reguera” per intentar veure aquàtiques en millors condicions i pegar un mosset. El viatge pels camins enfangats ha sigut un poc mogut; ens ha fet recordar l’incident del nostre anterior viatge a Pétrola, però afortunadament el lliscament del cotxe de Anna s’ha quedat sols en un esglai. Res més pujar a la torre de l’observatori la nostra presencia espanta un grup de 12 porcs senglars, els quals podem veure trotar durant una estona. Poc més és pot observar allí, sols un grup prou nombrós d’ànecs blancs (Tadorna tadorna).



La nit ja s’acosta, i després  d’escalfar-se i agarrar forces en Las Cuerlas, ens dirigim de nou al centre d’interpretació per a veure l’entrada de les grues a la llacuna. Ja de nit, i amb poca llum, les grues es fan d’esperar,  i nosaltres estem cada vegada més impacients. Però, finalment el espectacle arriba i els primers bàndols de grues comencen a entrar a la llacuna, il·luminades per una lluna plena que li donava un toc màgic a la escena.


Ja finalitzat la entrada de grues al llac ens dirigim al alberg de Allucant en el poble de Gallocanta. La atenció que rebem al alberg és excel·lent i allí intercanviem experiències amb els altres allotjats i amb Javier el propietari de l’alberg.


Segon dia.


Després de passar una nit de bona companyia i moltes rialles ens despertem a les 7:00 del matí per a veure l’eixida de les grues de la llacuna. Tot i que ens ha costat un poc fer-se l’ànim de anar a veure l’eixida, l’esforç val la pena i ens deixa un altre encisador moment. 




Segons l’últim cens realitzat el nombre de grues a la llacuna era d’unes 6.000, però Javier ens diu que es va fer amb males condicions atmosfèriques i segons els seus càlculs estaríem parlant sobre uns 15.000 exemplars

Abans de tornar al alberg a esmorzar observem nombroses empremtes de diferents mamífers; porc senglars, fagines i el que més ens sorprèn és la enorme quantitat de empremtes de teixó (Meles meles). També observarem diferents pardals com el teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus), sit golanegre (Emberiza cirlus), cruixidells(Emberiza calandra), pardal roquer (Petronia petronia) i una vegada més, un esparver que vola majestuosament arran de terra pels camps de cultiu.



Una vegada ens acomiadem del alberg ens proposem visitar el centre d’interpretació de Gallocanta. És un edifici, que a més de no ser un centre de interpretació, com posa en els cartells de l’entrada, sinó un museu, desentona prou amb la arquitectura rural de la zona.

El nostre últim destí és la llacuna de Guialguerrero on volem provar sort per a veure alguna au aquàtica o alguna estepària pel camí.  Veiem algun cruixidells i sobre tot bàndols de paixarells (Carduelis cannabina) que ens sorprenen per la seua abundància però, ni rastre d’aus estepàries. Trobar la llacuna ens suposa un gran esforç, però finalment l’encontrem. És una llacuna de xicoteta mida que està pràcticament buit d’ocells a excepció de corbes marines (Phalacrocorax carbo) , tres agrons blaus (Ardea cinerea) i una parella de collverds. El temps comença a canviar i el vent trenca  l’agradable dia que estem tenint; així que decidim tornar al centre d’interpretació per a dinar i fer el camí de tornada a casa.


Ja en el centre es reunim amb dos amics de Toni que han vingut des de Saragossa per a dinar. Gaudim dels últims moments de la llacuna i tenim una interessant conversa amb els maños sobre el cultiu de les tòfones. Finalment, ja en Tornos, ens fem l’últim cafè abans de tornar a casa i ens mengem una mena de roscó de reis que els maños li havien portat a Toni i que, per cert, el premi li ha tocat a Willy què està encantat de ser l’afortunat. Esperem poder tornar a repetir l'any que vé.


Text: Rubén Oliver

Fotos: Alberto Martín, Toni Mulet i Rubén Oliver








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada