Per primera vegada des de l’associació El Morell hem
organitzat un viatge a la llacuna de Gallocanta. Repetim quasi els mateix que
fa un més quant anàrem a la llacuna de Pétrola; Pep, Alberto, Toni, Laura,
Willy, Ida, jo i sens ha unit Anna.
Les condicions climàtiques no ens donen grans ànims per a
començar el viatge; tot i que no hi ha predicció de pluja les ratxes de vent son
molt fortes i gelades. De camí a la llacuna de Gallocanta per la autovia Mudèjar
comencem a veure els primers bàndols de grues que ens anima desprès de tant de temps a la
carretera. També veiem un grup de 40 voltors volant a prop de la carretera,
així com un continu degoteig de milans (Milvus
milvus) que hem anat veient des de que hem aplegat a la província de Terol.
Calamocha és la nostra primera parada per a veure grues,
i com ens avien informat, hem pogut veure un xicotet grup de grues en la
rotonda d’entrada al poble. Desviant-se per un camí de terra ens hem pogut
aproximar a elles, per a poder observar-les de prop i poder fer les primeres
fotografies sense que s’espanten, ja que toleren prou bé la nostra presència.
Reprenem el nostre viatge i apleguem finalment a la
llacuna de Gallocanta. El centre de interpretació de la llacuna que està situat
entre els pobles de Tornos i Bello és el nostre primer destí. Mentre contemplem
un grup nombrós de grues, un arpellot pàl·lid mascle (Circus cyaneus) ens delecta amb el seu vol ras mentre voreja el
mateix edifici del centre d’ interpretació.
En acabar de demanar informació i de visitar el centre
ens dirigim al observatori de El Cañizar, amb la intenció de poder veure aus aquàtiques.
Però entre el fort vent que encara bufa i que estem a contrallum no es fa molt desitjable
l’observació d’aus, ens prima més refugiar-nos del vent al observatori. Oques,
collverds, sarcets i un becut (Numenius arquata) són la nostra recompensa.
Ens dirigim a l’altra banda de la llacuna al observatori
de “La Reguera” per intentar veure aquàtiques en millors condicions i pegar un
mosset. El viatge pels camins enfangats ha sigut un poc mogut; ens ha fet
recordar l’incident del nostre anterior viatge a Pétrola, però afortunadament
el lliscament del cotxe de Anna s’ha quedat sols en un esglai. Res més pujar a
la torre de l’observatori la nostra presencia espanta un grup de 12 porcs
senglars, els quals podem veure trotar durant una estona. Poc més és pot
observar allí, sols un grup prou nombrós d’ànecs blancs (Tadorna tadorna).
La nit ja s’acosta, i després d’escalfar-se i agarrar forces en Las Cuerlas,
ens dirigim de nou al centre d’interpretació per a veure l’entrada de les grues
a la llacuna. Ja de nit, i amb poca llum, les grues es fan d’esperar, i nosaltres estem cada vegada més impacients.
Però, finalment el espectacle arriba i els primers bàndols de grues comencen
a entrar a la llacuna, il·luminades per una lluna plena que li donava un toc
màgic a la escena.
Ja finalitzat la entrada de grues al llac ens dirigim al
alberg de Allucant en el poble de Gallocanta. La atenció que rebem al alberg és
excel·lent i allí intercanviem experiències amb els altres allotjats i amb Javier
el propietari de l’alberg.
